divendres, 29 d’abril del 2011

Señor Matanza, Mano Negra



Dedicada a tots els 'Señors Matanza' que des del poder volen abastar-ho tot i no compartir res amb el poble!

dimecres, 27 d’abril del 2011

Operació V de Votacions

Anonymous presents Operación V de Votaciones from AnonVids on Vimeo.


Com ja havíem comentat la setmana passada, avui toca parlar de les actuacions programades per Anonymous, el grup ciberactivista del que ja vam parlar, i la iniciativa #nolesvotes, amb la qual es perseguís acabar amb el bipartidisme en l'estat Espanyol, i aconseguir, de forma definitiva, una sistema de govern verdaderament democràtic i transparent.

Aquestes actuacions, que es duran a terme les properes eleccions municipals i autonòmiques del 22 de Maig, es coneixen sota el nom de Operació V de Votacions (o Operación V de Votaciones en castellà), i tenen l'objectiu d'informar als votants sobre quines son les accions antidemocràtiques que ha dut els tres principals partits a terme, accions que han aprovat entre ells encara que la gran majoria del ciutadans s'oposara... Això, sense tenir en compte els casos de corrupció en els que els principals imputats han sortit "de rosetes" mentre que els centenars, pot ser milers d'afectats continuen patint per tot allò que els especuladors i malversadors van fer (casos sobre els que aquesta operació també té intenció d'informar).

Aquesta operació consta de tres parts, o accions, que es realitzaran, oficialment, entre els dies 13 i 20 de Maig (encara que qualsevol que vulga, pot començar ja; l'únic important es que es respecten els dies de reflexió, es a dir, el 21 i el 22 d'aquest mes):

1) Paperstorm entre el 13 i el 20 de Maig:

Una Paperstorm no es més que una alliberació massiva de cartells, pamflets, pegatines, i demés documents informatius, impresos normalment en paper (de fet, la traducció de Paperstorm es "Tempesta de Paper"). Dur a terme aquest tipus d'acció es tan senzill com imprimir els cartells o flyiers, i eixir de nit per a anar apegant-los per tota la teva ciutat (o barri, si vius en una ciutat massa gran per a tu sol), sense cap tipus de molèstia. Al blog de la OpVdeVotaciones podeu trobar uns quants ja fets, però es quasi segur que sortiran més al llarg dels pròxims dies:





2) Carta imprimible

La següent fase consisteix en fer aplegar a tots els llocs aquesta carta:


Aquesta fase es un poc més senzilla, ja que aquesta carta la podem enviar per correu electrònic a tots els nostres contactes (i així estalviar paper), o si preferim el mètode oficial, imprimir-la en paper i enviar-la a organismes oficials, associacions, representants polítics, etc... Tan sols hi ha que tirar d'un poc d'imaginació i escollir bé el mètode d'enviament per a cada persona. Una altra idea bona seria aprofitar el potencial de les xarxes socials que permeten compartir fotos i, per exemple, muntar aquesta carta i etiquetar a tots els nostres contactes.

3) Atac DDOS o de denegació de servei

La setmana passada ja vam parlar un poc del que eren els atacs DDOS. Doncs be, si volíeu sentir-vos un poc "hackers" (dins del que permet la llei), aquesta es la vostra primera oportunitat. El que anem a fer a continuació es explicar un poc com es fa, però si voleu més informació continue recomanant-vos el blog de l'Operació (el qual tindreu que visitar si voleu saber quina o quines webs seran l'objectiu de la protesta):

El primer que necessitarem es el programa per a poder fer les peticions d'accés massives que bloquejaran la web (o webs) objectiu: podeu descarregar-lo ací. Una vegada l'executeu, voreu una cosa així:


Després, tindrem que seguir el següents passos abans de llençar-lo:
a) Deixar marcada l'opció "manual mode (to pussies)".
b) En "Select your target", en l'apartat de "URL" introduirem la pagina web que anem a bloquejar. Es molt important que després d'haver-ho fet que fem clic en "Lock on". Recorde que si volem saber quina web es en la que anem a fer la protesta, tindrem que visitar regularment el blog de l'Operació.
c) I ara tan sols queda polsar el botó que diu "INMA CHARGIN MAH LAZER", y el programa començarà a fer peticions fins que polsem el botó que diu "Stop flooding".

I de moment, eixes son les accions que hi ha planificades, però encara queden moltes més: en aquesta web podeu encontrar algunes idees que s'han anat recopilant, però qualsevol idea nova deuria funcionar. Si voleu utilitzar cartells que tan sols facen referència a la iniciativa #nolesvotes, en aquesta altra web podeu encontrar més material gràfic. Però qualsevol cosa nova, com dic, funcionarà igualment: la idea principal (fer que en les pròximes eleccions comence la fi del sistema bipartidista) es te que transmetre, siga com siga.

Amb un poc d'esforç per part de tots, pot ser ho aconseguirem.

-Blog de Operación V de Votaciones.
-Wiki NoLesVotes.
-Hashtag de Twitter per a #opvdevotaciones.

dilluns, 25 d’abril del 2011

304 anys des de la Batalla d'Almansa


Avui es celebren 304 anys des que tingué lloc la Batalla d'Almansa, 25 d'abril del 1707, que va enfrontar les tropes de Felip V contra les de l'arxiduc Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió.

Al País Valencià, front aquesta Guerra de Successió en la que lluitaven per la corona els Àustria i els Borbons, sorgí un grup partisà que donava suport a Carles d'Àustria; aquestos eren coneguts com als maulets, enemics dels botiflers.

D'aquesta batalla va sorgir victoriós l'exèrcit borbònic, obligant a l'exèrcit dels Àustria a deixar les armes i donar per finalitzada la lluita. Aquest fet va suposar un important pas endavant per a que Felip V acabara de dominar el territori. Comença a repartir les seues tropes per tot l'espai del Regne de València. Com a conseqüència d'aquesta ocupació forçada, i l'expansió de les tropes borbòniques rere la victòria a Almansa, Xàtiva va ser cremada. La localitat va resistir durant un temps els atacs dels Borbons, fins que, Felip V va ordenar a les tropes que allí tenia destinades, que votara foc a la ciutat.

Recordem doncs, el 25 d'abril i aquesta victòria de les tropes de Felip V, com el dia en que es van desencadenar una sèrie de successos que dugueren a la crema de la nostra estimada ciutat temps després de la Batalla d'Almansa. Com a castic, els que des d'aquest fet són coneguts com a socarrats, tenen al Museu de l'Almudí un quadre de Felip V cap per avall.




D'aquestos fets, tenim com a herència una dita popular que diu així “Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança”.

dijous, 21 d’abril del 2011

Imputats i implicats per corrupció a les llistes electorals del Partit Popular valencià

El número u del Partit Popular, Mariano Rajoy, dona el vist i plau a les candidatures valencianes, amb imputats i implicats en els casos 'Gürtel' i 'Brugal'.
La llista està encapçalada per Francisco Camps, president de la Generalitat Blavenciana, imputat del cas 'Gürtel'; també trobem a Ricardo Costa, diputat per Castelló, implicat en el mateix cas; Alberto Fabra, alcalde Castelló, aquest home està en tot, entre altres coses ha guanyat sospitosament massa vegades el número de la loteria; Pedro Ángel Hernández, actual alcalde de Torrevieja, imputat per tràfic d'influències; Jorge Bellver, regidor de València, en espera de ser jutjat per prevaricació; Vicente Rambla, com a vicepresident per Castelló, implicat al cas 'Gürtel'; Milagrosa Martínez, presidenta de les Corts, implicada al 'Gürtel'; David Serra, com a diputat per Alacant, implicat també al 'Gürtel'; Yolanda García, com a diputada per Alacant, implicada al 'Gürtel'; Sonia Castedo, alcaldessa d'Alacant, implicada al cas 'Brugal'; Luis Díaz Alperi, anterior alcalde d'Alacant, també implicat al 'Brugal'.

I què passa amb el nostre senyor alcalde Alfonso Rus? És el número cinc de la llista de València!!!

Aquestes són les llistes, organitzades per província:

València

1. Francisco Camps
2. Rita Barberá
3. Antonio Clemente
4. Maritina Hernández
5. Alfonso Rus
6. Juan Cotino
7. Paula Sánchez de León
8. Rafael Blasco
9. Serafín Castellano
10. Belén Juste
11. María José Catalá
12. Vicente Betoret
13. José Marí Olano
14. Alfredo Castelló
15. Alicia de Miguel
16. Jorge Bellver
17. Verónica Marcos
18. Rafael Ferraro
19. Eduardo Ovejero
20. Esther Franco
21. Luis Ibáñez
22. Fernando Giner
23. Elena Bastidas
24. María José Masip
25. Sagrario Sánchez
26. Manuel Bustamante
27. Lorenzo Agustí
28. María Rosa Roca
29. Belén Hoyo
30. Vicente Soria
31. Enma Iranzo
32. Amparo Sancho
33. María Dolores Botella
34. Felipe del Baño
35. Santiago Arévalo
36. María del Carme Contelles
37. Ricardo Gabaldón
38. Juan Vicente Pérez
39. María José Bello
40. Antonio Gil

SUPLENTS

Manuela Ruedas
Julio Aguado
Miquel Nadal
Miriam Prada
Pilar Ruiz

Alacant

1. Sonia Castedo
2. Gerardo Camps
3. Milagrosa Martínez
4. Luis Díaz Alperi
5. Rafael Maluenda
6. José Císcar
7. Trinidad Miró
8. Angélica Such
9. Mario Flores
10. David Serra
11. Angéla Barceló
12. Cesar Augusto Asencio
13. Pedro Hernández
14. María José García
15. Andrés Ballester
16. César Sánchez
17. Elena Bonet
18. Antonio Peral
19. Yolanda García
20. Eva Ortiz
21. María Teresa Parra
22. Antonio Ángel Hurtado
23. Pilar Sol
24. Antonio Lorenzo
25. Elisa Díaz
26. Miguel Zaragoza
27. Marcos Zaragoza
28. Juande de Dios Navarro
29. Virginia Romero
30. María Dolores Zaragozá
31. Juan Bautista Roselló
32. Guillermo Moratal
33. Mercedes Torregrosa
34. José María Rodríguez Galán
35. Ana Kringe

SUPLENTS:

Honorato Algado
Cayetano Úbeda
Andrés Ferrer
Carmen Verdú
Carmen Devesa

Castelló

1. Alberto Fabra Part
2. Mª Soledad Linares Rodríguez
3. Manuel Cervera Taulet
4. Vicente Rambla Momplet
5. Mª Fernanda Vidal Causanilles
6. Alejandro Font de Mora Turón
7. Ricardo Costa Climent
8. Maira Barrieras Mombrú
9. Ricardo Martínez Rodríguez
10. Carmen Amorós Granell
11. Mariano Castejón Chaler
12. Rubén Ibáñez Bordonau
13. Jaime Mundo Alberto
14. Nieves Martínez Tarazona
15. Herminia Palomar Pérez
16. Manuel Martín Sánchez
17. Jesús Lecha Tena
18. Verónica Hernández Agramunt
19. Miguel Silvestre Urban
20. Encarnación Rodríguez
21. Juan Granell Ferre
22. Iban Pauner Alafont
23. Alicia Bañuls Mejía
24. Rosa Adela Segura Tosca

SUPLENTS:

Isabel Bonig Trigueros
José Ramón Calpe Saera
Marcelino Domingo Pruñonosa



En la vida s'havia vist una llista electoral tan corrupta i il·legal!!!!

Torne a dir, penseu en totes aquestes coses abans de deixar caure la papereta el proper 22 de maig a les urnes!

dimecres, 20 d’abril del 2011

oso pepe pepito

Que es el oso pepe pepito? no se si ja conegueu el oso pepe pepito es un xic d'Ontinyent que es dedica a fer critica social del seu poble el conec perquè tinc amics a Ontinyent i l'altre dia estava amb ells i em digueren que per-favor o mirara que em moriria de rissa i que es molt bo efectivament este mati estava jo en casa sense saber que fer i me en-recordat del oso pepe pepito per vore-lo vos deixe en l'entrada el links per a que el pujau veure.





dimarts, 19 d’abril del 2011

Anonymous: ¿Quina es la veritat que s'amaga darrere de la màscara que somriu?


De segur que ja els haveu vist en els mitjans de comunicació habituals, sempre sota la mateixa estampa: un nombre indeterminat de persones (nombre que, els propis mitjans s'encarreguen de "indeterminar"), que porten la famosa màscara de V de Vendetta, i que protesten al carrer i a Internet. Si fem cas del que diuen els mass media, podríem pensar que Anonymous (o els Anònims) son un grup de hackers anarquistes que volen portar el caos de la xarxa de xarxes al mon real, la majoria d'ells gent jove o inclús menors d'edat.

La veritat, com sempre, es molt més complexa del que ens volen fer creure.

Si bé es cert que agafen al menys l'estètica de la pel·lícula de V de Vendetta, i que el protagonista de l'obra original (la novel·la gràfica) es d'una ideologia clarament anarquista, les ressemblances s'acaben ací: La diferència més obvia es que el personatge que podem vore a la pel·lícula te una ideologia més "suau", i que es més democràtic que anarquista. No obstant, això no es en realitat el més important, perquè com ja hem dit, sols agafen l'estètica (o concretament, la imatge de tot el poble avançant cap al parlament anglès, tots portant la màscara de Guy Fawkes).

La ideologia de Anonymous es més bé dispersa: de fet, ells van ser el primer de molts moviments que unien diverses ideologies sota un mateix objectiu (un exemple es #nolesvotes, del que vam parlar la setmana passada). Així, l'objectiu principal de Anonymous es la defensa de la neutralitat d'Internet, així com la lluita per la llibertat d'expressió i la cultura lliure. En qualsevol cas, no tenen ninguna ideologia política concreta i establerta, però defenen el dret a manifestar-la lliurement. Les actuacions més famoses al voltant del món van ser l'Operació Chanology contra l'església de la Cienciologia i la censura dels mitjans de comunicació (controlats per aquesta secta), les revoltes a Egipte impulsades a través de les xarxes socials, la recent Operació Goya a Espanya, o l'Operació Paperstorm que es va portar a terme per tot el mon i de la que ja vam comentar alguna cosa.


Per altra part, tenim l'assumpte de la part hacker d'aquest grup: si bé es cert que s'han organitzat atacs DDOS (o de Denegació de Servei), i que "el gros" de les seves protestes es duen a terme a través d'Internet, tampoc es cert que siguen tots siguen hackers: En tot cas, alguns hackers (i noteu que ara estem definint la paraula) son Anonymous que comparteixen els seus coneixements per a fer les protestes, de la mateixa forma que podria fer-ho un advocat, un sociòleg, o unt treballador social, per exemple. La presència dels hackers entre els ciberactivistes de Anonymous s'està fent tant notòria perquè el fet de portar a terme una protesta mitjançant les noves tecnologies es un concepte molt nou, a més de que hi ha que tenir en compte que hi ha molts països en els que totes les activitats dutes a terme amb un ordenador estan fortament vigilades i sota l'ombra de la censura (i pròximament Espanya serà un d'eixos països).

Una altra de les grans mentires que hi existeixen al voltant de Anonymous es l'edat i condició social dels que formen part: si bé es cert que no hi ha quasi ningú d'edat avançada, aquest col·lectiu el formen actualment gent de totes les edats i condicions socials, encara que ara mateix existeix una campanya de conscienciació (coneguda sota el nom de Operació Bling) per a donar a entendre que Anonymous no es un partit polític o un grup al que s'entra a formar part fent-se un carnet o passant un ritual: Anonymous es qualsevol ciutadà que veu els seus drets vulnerats. Anonymous no té en compte si ara col·labores i després no: estàs en el teu complet dret d'elegir en quines accions vols participar i en quines no. De fet, Anonymous defèn completament el dret de la llibertat d'elecció: aixó si, hi ha que tenir molta cura per a no caure en la trampta dels que es fan passar per Anonymous, ja que no seria la primera vegada que algú vol usar una imatge que es pretén que siga anònima en benefici propi, perquè com hem dit al principi, Anonymous no defèn ninguna ideologia política en concret. Anonymous no té ni portaveus, ni representants, ni llista de membres: Anonymous soc jo, eres tu, som tots.



Així doncs, ¿Com pot un posar-se en contacte amb els Anònims i saber quina serà la pròxima actuació? Pot semblar una missió impossible, però en realitat és molt més senzill del que sembla: en Facebook, per exemple, tenim una pàgina sobre les activitats mundial de Anonymous, però si volem saber les activitats que es va a dur a terme a un nivell més local, tan sols tindrem que buscar "Anonymous España" en Google, i immediatament tindrem una infinitat de resultats vàlids per al que volem. I açò tan sols son dos exemple, també els podem trobar fàcilment a Twitter, Youtube, o inclús a Tuenti: sols hi ha que buscar un poc.

No obstant, vos avance ja que hi ha una nova operació en marxa per a les pròximes eleccions, de la que vos parlaré, si tot va bé, la setmana que ve... Si voleu esbrinar per el vostre compte de què es tracta, vos convide a que busque informació sobre la Operación V de Votaciones... Però també podeu esperar una setmana, si vos dona gossera buscar. De totes formes, vos dir que està relacionada amb la campanya #nolesvotes.

Vos deixe per hui amb la que s'ha convertit de forma quasi oficial en la bandera d'aquest moviment... I recordeu:

WE ARE ANONYMOUS
WE ARE LEGION
WE DO NOT FORGIVE
WE DO NOT FORGET
EXPECT US

dilluns, 18 d’abril del 2011

Cau el sostre al nou hospital La Fe de València

El principal projecte en temes de sanitat de la Generalitat Valenciana dels últims anys ha estat la construcció d'un nou edifici de La Fe de València. Amb això, el Partit Popular valencià, pretenia netejar la seua imatge, tan estropellada després dels casos de corrupció que han protagonitzat, davant el poble.
L'edifici ha contat per a la seua construcció amb un pressupost de més de 383 milions d'euros. En la seua pròpia pàgina web s'enorgulleixen de ser “un dels 50 millors hospitals públics d'Europa”. Però això no és el que es va descobrir el passat 31 de març, quan va caure part del sostre a prop de la zona de quiròfan.
Feu una ullada a aquestos dos vídeos. El primer és de promoció del projecte, i el segon està gravat per una treballadora de l'hospital, moments després de que el sostre s'esfondrara.







Com se'n van un de l'altre eh?

La sanitat és una rama del govern molt important, i així estan les coses. Penseu-ho abans de deixar caure la papereta el proper 22 de maig a les urnes!

diumenge, 17 d’abril del 2011

"Funny games", teatre de la violència o metàfora de la vida?

Dos joves aparentment inofensius entren en una casa per demanar ous. Aquesta innocència prompte esdevindrà en una violència i en una brutalitat terrible.Es dedicaran a torturar a la família fins a matar-los a tots.
Això és “funny games” des d’una visió summament superficial.
Un cop parlant amb un amic em digué que “funny games” era un teatret de la violència i res més. Com n’estava d’equivocat.
Funny games respon a la concepció del món que té Haneke. Michael Haneke és un dels mestres de fer un cinema coherent amb el món en que vivim. Comenta: "El cine más interesante de hoy día viene del tercer mundo, porque esa gente tiene algo por lo que luchar. Nosotros no hacemos más que describir permanentemente el asco que sentimos de nosotros mismos".
Aquest fàstic que ens donem a nosaltres mateixos ve donat per l’espiral de sense sentit que acaben significant les nostres vides, unes vides predissenyades per estar al servei de la dictadura del consum i dels diners; el capitalisme.
Així, Haneke fa un cinema conscient amb els problemes socials que ens envolten. I ràpidament veu que un dels més importants és la violència.
“Funny Games” és una obra magistral; deixant de banda un anàlisi més purament cinematogràfic(que aconsegueix unes grans dimensions en escenes com la de la mort del fill, o la trobada del gos mort, etc que aconsegueixen crear una tensió impressionant), trobem la idea de crear un xoc a l’espectador que ens faja pensar i reflexionar.
La gent que mira el film i diu que és una completa salvatjada no ho diu quan veiem la violència constant mostrada per les televisions; perquè ixa violència interessa els seus interessos polítics, morals i/o ideològics.
La televisió no sap perquè ens mostra guerres i morts, assassinats i odi tots els dies, i la gent tampoc es molesta en apagar la tv o cridar a les cadenes per preguntar el perquè. Però si un film ens explicita la violència latent (que existeix a cada ciutat del món)llavors ens trobem davant d’un cineasta que l’únic que cerca és cridar l’atenció.
Dins de l’infern que representa aquella casa no hi ha regles ni normes que seguir. Haneke ens ve a dir que vivim en un món on no ja no hi ha ni educació ni formes, el món està podrit. Pots tenir al metro segut al teu costat un assassí. Pots ser atacat per persones les quals siguen molt més cruels que els assassins d’aquest film.
La gent que controla el món organitza congressos i “cumbres del g no se quina pollada” i demés parafernàlies sense adonar-se que la vida és un “Funny Games” tràgic i sense concessió.
No estaria mal agrair-li a Michael Haneke el fet que mitjançant aquest films ens qüestionem la funció de la televisió i, més important encara, la nostra vida. Una vida on existeix la violència, existeix i està a cada cantonada. No podem tancar els ulls i oblidar-nos que hi ha molts “Funny Games” cada setmana.
Així, i després d’aquestes raons, per mi”Funny Games” és una metàfora de la vida que ens ha tocat viure i que, ens agrade o no, hem d'afrontat amb valor.

dimarts, 12 d’abril del 2011

#nolesvotes i www.nolesvotes.com: ¿La fi del bipartidisme?


Espanya sencera està sumida en el caos polític. Nombrosos i, cada vegada més escandalosos cassos de corrupció esguiten de forma completament impune a aquells que estan en el poder. I segueixen aferrats al se lloc privilegiat; es més, prometen que tornaran a presentar-se a les futures eleccions per a mantindre aquesta posició. Es voten lleis sense el consentiment del poble, o millor dit, lleis a les que el poble ha refusat clarament. Ja és igual que ens manifestem obertament, ells continuaran fent el que els donara la gana. Per si fora poc, aquell que abans deien "¡No a la guerra!", ara callen, o justifiquen una clara agressió com "una intervenció quirúrgica". I demanen més.

Davant tot aquest panorama, un podria pensar que ja no hi ha res a fer... I de fet, jo crec que això es el que ells volen que pensem: que traguem tota la merda (amb un poquet de pa) i que acceptem el circ que ens ofereixen (un circ pèssim, per cert). No obstant, hi ha que recordar que, si es de veres que vivim en una democràcia, i recorde que aquesta paraulota vol dir "predomini del poble en el govern polític d'un estat", segons la R.A.E., podem clavar la mà per els eu punt dèbil i pegar on més mal els farà: les eleccions. Necessiten de les eleccions per a sobreviure en els seus càrrecs, però a la vegada es el que pot acabar amb ells (com l'heroïna per a un yonki).

No Les Votes és una iniciativa que va sorgir després de que s'aprovara la infame L.E.S., més coneguda com Llei Sinde. Després de totes les accions cíviques que es van dur a terme per a demanar (per les bones) que no es portara aquesta llei fóren ignorades, uns quants ciutadans de diverses (i diferents) ideologies polítiques, van decidir que havia arribat l'hora d'acabar amb el bipartidisme en el que ha quedat estancada la nostra suposada democràcia. Els que recolzem aquesta iniciativa, no volem un canvi que ens porte de nou a una fórmula que no va funcionar i que va portar el país a la ruïna, ni tampoc volem seguir amb "la única" alternativa. Volem exercir el nostre dret a demanar un canvi, i que aquest es faça possible. Un canvi verdader, un canvi que aporte un nou govern.



Aquesta iniciativa no està afiliada a ningun partit ni ideologia política, ni tampoc te representants ni portaveus, ni tampoc afiliats ni llistes de socis: Son ciutadans que recollixen informació sobre tots els partits polítics i la facil·liten a tots aquells que vulguen obtindre-la, sense horaris ni cap tipus de impediment (al contrari dels mitjans de comunicació majoritaris). Es més, s'ha creat una extensa Wiki en la que es recull tota la informació relacionada amb tots els partits polítics, des de programes electorals fins a historials, passant per tots aquells casos de corrupció (i altres delictes) en els que puguen haver estat o estan implicats els seus membres.

Una altra forma en la que aquests ciutadans estan portant a terme esta campanya d'informació es a través de les xarxes socials, més concretament a través de Twitter. Com la majoría de coses en aquesta xarxa, va sortir de forma casi espontània l'etiqueta o hashtag #nolesvotes. Si no conegueu el funcionament de Twitter, vos diré ràpidament que aquestes etiquetes serveixen per a recollir tots els missatges relacionats amb un tema en concret. Com a mostra de la gran cantitat de gent que hi ha implicada, el hastag #nolesvotes ha sigut en nombroses ocasions tòpic mundial (o trending topic).

Molts podrien pensar (i ho han pensat, de fet), que aquest no es més que una estratagema d'un partit polític per a llevar vots a l'oposició... I s'equivoquen. Com a mostra, vos deixe un vídeo d'un militant de les joventuts socialistes que, en un clar exemple de desinformació, acusa directament al Partit Popular d'estar darrere d'aquesta iniciativa:



No obstant, aquesta persona sembla que ni s'ha molestat en consultar el cartell de l'iniciativa (que podeu vore al principi d'aquesta entrada). A més, dubte molt que un partit s'agafara la molèstia de promocionar (o mes bé, informar) sobre tots els partits polítics d'un país, que al fi i al cap, son l'oposició directa. I per suposat, el missatge que volem donar amb #nolesvotes tampoc té que vore amb l'absentisme ni el vot nul: encara que creguem que tot ciutadà esta en el seu dret d'exercir alguna d'aquestes pràctiques, pensem que el fet de no votar o de votar en blanc, pot beneficiar més al bipartidisme que no fer-li mal. "Pero cada cual es libre de hacer lo que quiera."

A part del problema de les campanyes de desinformació (¿Algú ha sentit alguna cosa relacionada en les notícies? ¿No? Clar), tenim el handicap de que la moral està baixa, ja que com s'ha dit per ahí, Els joves de les manifestacions del 67 no sabien el que volien, però sabien que ho aconseguirien; nosaltres, en canvi, sabem el que volem, però no sabem si ho aconseguirem. No obstant, jo soc optimista, i crec que aquestes pròximes eleccions només seran una xicoteta mostra de tot el que esta per vindre. A més, també tenim que tindre en compte que tenim més d'una oportunitat mentre segueixin vigents les normes de l democràcia (cosa que esperem que dure molts anys).


Així que, segurament molts de vosaltres estareu pensant ara, ¿I com m'informe? Anem a fer una xicoteta recapitulació de tots els enllaços d'interès per a la vostra comoditat:

-Web de No Les Votes: http://www.nolesvotes.com/
-Wikepedia de No Les Votes: http://wiki.nolesvotes.org/w/
-Hashtag de Twitter per a No Les Votes (no es necessari registrar-se): http://twitter.com/#!/search?q=%23nolesvotes

Per a qualsevol altre dubte, podeu utilitzar els comentari d'aquesta entrada. Espere que vos haja agradat aquesta primera col·laboració i que vos haja sigut útil.

dijous, 7 d’abril del 2011

La Chinoise, Godard.

Geni com ningú, Godard és conegut per ser el director més important de la nouvelle vague i el gran conductor de la modernitat. Així, un dels grans mestres de la història del cinema se n’adonà ben prompte de la força que té el cinema i conseqüent amb el seus ideals revoltaires de quant era jove (canviar els cànons establerts del cinema) decidí vehicular el seu cinema durant uns quants anys a la política, més en concret a la ideologia marxista i maoista. Així coneguem una de les seues etapes com “Els anys Mao”. A més, formà part del grup Dizga Vertov. Un grup influenciat directament pel teatre de Bertol Brecht i per la ideologia marxista.
En els anys que feu cinema molt vinculat amb política, destaquen grans obres com “Weekend” i “La Chinoise” entre d’altres. L’obra que tractaré en aquesta entrada és “La Chinoise”, que evidencia el treball al voltant de la dialèctica marxista.
“La Chinoise” tracta sobre uns joves de tendències fortament comunistes que es troben en un apartament i es dediquen a llegir, parlar, debatre i discutir sobre els ideals que defenen. Cal citar que el moment històric era propici per a les urgències creatives: la guerra freda, Estats Units estava en guerra contra Vietnam del Nord i a la Xina havia esclatat la revolució cultural, que va convertir a Mao Tse-tung en un heroi a ulls de la joventut europea.
Durant els 90 minuts del film els joves debaten les novetats que Mao està introduint al seu país i es plantegen la possibilitat d’adaptar-les a França. Així, trobem una interessant constant reflexió sobre el marxisme-leninisme.
A més, és un dels seus films més critics; des de la publicitat fins al discurs revisionista de Leonid Brezhnev i Aleksei Kosiguin passant per una necessària reivindicació d'una "TelevisióRepublicana
Godard despulla  l’aparell cinematogràfic; ens mostra les càmeres gravant, la posada en escena, etc. Tot ho fa per mostrar-nos que ens trobem davant d’una representació. El cinema clàssic, segons Godard, era alienant. Anaves al cine, miraves unes imatges i tornaves a casa. Cap reflexió, cap pensament nou. Godard fa tot el contrari; ens obliga a reflexionar sobre les imatges. D’aquest mode, veiem unes imatges sobre les quals podem reflexionar i conversar sobre elles.
Més enllà de la qualitat del film(des d’un punt de vista propi, és un film difícil d’entrar si no estàs interessat per la ideologia marxista) trobem un film que ens fa pensar, que ens fa reflexionar. responsables d'aquesta mesura, no resulta perillosa per a la vida
On han quedat els films d’on podem extraure idees? On han quedat els films on debatre ideologies? On ha quedat reunir-se pel sol fet de parlar sobre les nostres idees? On ha quedat debatre, reflexionar sobre les ideologies?
Com a petit homenatge a Godard estaria be sentar-se i parlar, res més. Debatre sobre ideologies, pensar-hi i reflexionar-hi.

dilluns, 4 d’abril del 2011

Abocades 11.500 tones d'aigua radiactiva a l'Oceà

Tokyo Electric Power (Tepco), operadora de la planta nuclear de Fukushima, Tokyo, ha començat a abocar aigua radioactiva a l'Oceà. La quantitat d'aigua contaminada que va a ser llençada suma les 11.500 tones. Segons afirmen els responsables d'aquesta mesura, no resulta perillosa per a la vida marina, encara que la concentració de radiació supera 100 vegades el límit legal màxim.

Es tracta d'una mesura desesperada, ja que l'empresa no ha sabut on emmagatzemar aquesta gran quantitat d'aigua radioactiva.

divendres, 1 d’abril del 2011

Cine vehiculat amb política.

El cine com a ferramenta de plantejar-se certs valors establerts i dels quals no ens podem desmarcar, el cine com a forma de retrobar-se ideològicament, el cine com a art on poder crear un discurs polític.
El cine pot adaptar mil funcions i mostrar-nos de mil formes la realitat. Però en la societat de l’espectacle en la qual vivim pareix ser que sols està be crear un cine comercial per a que el consumeixca una gran massa de gent.
Lluny pareix quedar una de les funcions que pot fer amb gran encert el sèptim art. Bé ho saben directors com Jean-Luc Godard, Theodoros Angelopoulos o Luís Buñuel.
Amb aquesta entrada “obric una secció” en el blog de Cremats on incite a reflexionar sobre el cine lligat a un punt de vista crític amb la societat (un cine que reflexiona sobre l’educació, la política, el capitalisme, etc).
Així, i a mode de petita introducció, cal rescatar la gran figura del cinema espanyol; Luís Buñuel. En altres entrades ja aprofundiré més sobre el meravellós director de Calanda, però és clau entendre preguntes sobre les quals girarà el seu cinema; com poder subvertir els elements religiosos i saltar-se la censura? Són reals els típics personatges del cinema clàssic purs, políticament correctes i sense temptacions? Buñuel ens explicitarà al seu cinema una sèrie d’idees molt interessants vehiculades a aquestes preguntes.
Avui en dia molta gent formem part d’una mena de “pseudoburgesia”, però abans no era així. I Buñuel fa un retrat de la burgesia d’aleshores (equiparable amb les classes altes d’ara) feroç i sarcàstica. No és precís fer un cinema políticament correcte i seguint tots els convencionalismes i Buñuel amb films com “El ángel exterminador” i/o “El discreto encanto de la burguesia” dissecciona aquesta classe per mostrar-nos que rere l’aparent perfecció i tot l’encant s’amaguen personatges completament vulgars.
D’aquesta manera posaré sobre la taula directors amb una manera d’entendre el cinema allunyadíssima del cinema lligat a l’espectacle i al capitalisme amb la intenció de reflexionar i crear un debat al voltant d’aquest assumpte.

Cap de setmana reivindicatiu a Xàtiva 1-2 d'abril

1 d'abril a les 19:30 a la Porta de l'ajuntament 


Contra la manipulació de Canal 9, les polítiques del Govern Valencià i la corrupció!!!


Crida a la concentració d'Endavant la costera:

Contra la manipulació de Canal 9: per una RTVV pública, digna, de qualitat i en valencià. Contra la (presumpta) corrupció de dirigents del PP i del President de la Generalitat, el (presumpte) finançament il·legal del PP valencià i la seua relació amb la trama Gürtel, l'abús de poder i el menyspreu a la democràcia i a la ciutadania. Contra les polítiques del desficaci, del balafiament, dels projectes faraònics, dels fastos i dels negocis dels amics de la Generalitat: per una política honesta al servici de l'interés general, racional, que atenga les necessitats socials i que prioritze la sostenibilitat socioeconòmica, el respecte al territori, el medi ambient, la cultura i les persones. Contra la política del caciquisme, el pessebre i el clientelisme polític que duen a terme les diputacions provincials, governades pel PP, beneficiant els amics, repartint prebendes i comprant les persones, i castigant els ajuntaments i els pobles de signe polític contrari: per un repartiment just i igualitari dels recursos i els diners públics, tots hi tenim dret. Per la dignitat de la política, de les institucions valencianes i de la societat valenciana. Els valencians no som com ells diuen i volen: tenim dignitat, som crítics i ens importen les coses.


2 d'abril a les 17:30 a la Plaça de l'Espanyoleto

Manifestació: No al macroabocador de llanera



Manifest de L'assemblea de joves de la Costera l'Escarot:

 NO AL MACROABOCADOR DE LLANERA!

Perquè les decisions que ens afecten a tots no les poden prendre uns quants.


Des de L’Escarot, Assemblea de Joves de La Costera, convoquem per a la pròxima manifestació contra el macroabocador que l’Ajuntament de Llanera ha acceptat col•locar al seu poble, i ho fem per uns motius molt concrets: En primer lloc, considerem que aquesta decisió ens afecta a totes i tots els qui vivim a Llanera o als pobles del voltant. I, com ens afecta, tenim el dret a decidir si ho volem o no ho volem. Una decisió que afecta a tantes persones, i de la manera que ho fa aquesta, no pot ser presa pel govern temporal d’un poble. Hem de ser totes i tots els qui ens veurem afectats qui hem de valorar de la conveniència o no de col•locar el  macroabocador. Un projecte que afecta a molts i que es du a terme per uns quants, no és legítim.


En segon lloc, a més de creure que una qüestió tan important ha de ser decidida pel poble i aquest primer punt ja falla, nosaltres, l’Escarot, ens posicionem en el NO AL MACROABOCADOR, pels següents motius:
-       Una instal•lació d’aquest tamany comporta una gran quantitat de problemes i perills, per al paisatge i l’entorn que afecten, conseqüentment, a la nostra salut i a la nostra qualitat de vida.
-       És una decisió que hui dóna diners a l’Ajuntament d’un poble però demà ens en lleva a tots els pobles del voltant. El nostre entorn, contaminat, brut, i amb riscs per a la salut, ens llevarà opcions de treball al poble i les nostres cases i solars perdran gran part del seu valor.

En tercer lloc, i per acabar, diem NO  a aquesta solució per als residus, perquè tenim alternatives més sostenibles per gestionar-los:
-       Optar per instal•lacions més menudes, segures i controlables, en lloc de macroabocadors. D’aquesta manera, no entrarà fem de fora i el nostre no eixirà a altres zones. Cada zona de residus serà autosuficient.
-       Fomentar el reciclatge, tant des de les cases com a la indústria, per tal que els residus siguen reutilitzats i no acumulats. Així que, aquest dissabte, a les 17:30 ens veiem a la Plaça de l’Espanyoleto de Xàtiva tots aquells i totes aquelles que no vuiguen deixar el futur de les nostres comarques en les butxaques dels governants de Llanera.


NO AL MACROABOCADOR DE LLANERA!