La majoria dels veïns dels pobles afectats diuen “no” al Macroabocador de Llanera

Les manifestacions en contra del Macroabocador i l’arreplega de firmes aconsegueix retardar la seva construcció.


Cartells penjats a una manifestació en contra del macroabocador.

Llanera de Ranes és una de les 16 poblacions que componen la comarca de la Costera. Es tracta d’una població petita, ja que sols compta amb 1.100 habitants. La tranquilitat de Llanera, majorment ocupada en l’agricultura, fou alterada el dia en que la Conselleria de Territori i Vivenda publicà una ordre per a la construcció d’un Macroabocador a pocs quilòmetres de la localitat.

L’empresa promotora del projecte és Fomento de Construcciones y Contratas, S.A. (FCC), després de guanyar un concurs en el que participaven diferents constructores. Al contracte firmat, està escrit que l’empresa serà la gestora del Centre Integral de Tractament de Residus Sòlids Urbans de la Zona X, XI i XII (Area de Gestió 2 de la Comunitat Valenciana) durant 20 anys. A més, amb aquest contracte s’ofereix a l’empresa una cartera de negocis de 416 milions d’euros. Amb la construcció d’aquest Macroabocador, les poblacions properes a la seva ubicació es voràn força afectades, ja que es trobarà a una de les zones de major densitat de la Costera. Afectarà a més de 10 pobles i 30.000 persones, vivint aquestes en un radi de apenes 5,5 kilòmetres del punt indicat per a la construcció. El fem de 5 comarques; la Costera, la Vall d’Albaida, la Safor, la Canal de Navarrés i la Vall d’Ayora-Cofrents; anirà a parar a aquest abocador, amb 97 localitats al seu abast.

La construcció d’un Macroabocador de tals magnituds suposa una destrucció inmediata del medi en el que s’intal•la. Un dels majors problemes ambientals i per a la salud pública és la més que possible filtració de “lixiviats” (líquids provinents de la basura) que poden afectar i contaminar les aigues subterrànies potables. A més, pot ser especialment perniciós per a xiquets, majors i afectats per problemes respiratoris i al•lèrgies. El paratge natural es convertirà en un nou ecosistema amb una nova fauna, composta principalment per aus carronyeres i rosegadors, transmissors de moltes malalties, que poden convertir-se en una plaga.

Amb açò, un gran nombre de veïns en contra de la construcció del Macroabocador, formaren la Plataforma Cívica Contra el Macroabocador de Llanera. Ells mateixos es defineixen com a “un grup de gent preocupat per la destrucció del nostre entorn”. Durant els últims mesos, han estat organitzades un gran nombre de manifestacions en contra del Macroabocador en cadascún dels pobles afectats, on han acudit milers de veïns de la comarca de la Costera i els seus voltants. Conten amb més de 16.000 firmes en contra d’aquest projecte, i estan fent tot el que troben al seu abast per tal de frenar la seua posada en marxa. “Som conscients de la pressió a la que s’està sotmetent als veïns amb mentires”, afirmen els components de la Plataforma, “amb amenaces i insults a aquells que fan ús de la seva llibertat d’opinió”. Així i tot, conten amb un gran recolzament per part de diverses entitats i associacions, a banda de persones individuals.

Tant les persones que formen la Plataforma Contra el Macroabocador de Llanera, com les persones individuals que també estàn en contra la seua construcció defenen que els interesos d’aquest projecte són fonamentalment econòmics i polítics. “Defensem que les nostres comarques no estàn en venda”, reafirma la Plataforma, “els veïns de la Costera sabem quins són els motius per l’interés que certs particulars i polítics tenen en aquest projecte”. Aquesta afirmació la fan després de conèixer mitjançant diverses notícies sobre el tema, que “moltes empreses gestores dels abocadors discuteixen per rebre el fem d’altres regions cobrant per aquesta acció”, després són localitats com les 10 més afectades per la construcció del Macroabocador les que sofreixen les conseqüències.

Amb les accions organitzades per la Plataforma i recolzades pels veïns de la Costera, el que s’ha aconseguit és retardar la seva construcció. “Dins de 50 anys el fem continuarà ahí, i serà l’herència que els deixarem als nostres fills i als fills dels nostres fills”, per aquest motiu, els afectats estàn deixant totes les seves forces i dedicació per tal d’evitar aquesta barbàrie.

(Declaracions extretes d’escrits de la Platafoma)

Eva C.

El Raval es Mou

Pareix que siga un costum açò de fer cròniques dues setmanes després d’haver fet alguna història, però així tots fem l’exercici de recordar i, si més no, forcem la imaginació d’aquells que no van poder vindre a “El Raval es mou”. Aquesta conjunt d’activitats tingueren lloc el passat 17 d’Octubre al barri del Raval en forma de jornada de festa al carrer organitzada per l’assemblea de joves Cremats (instal·lada al barri recentment) en la qual col·laboraren entitats tan diverses com els moviments escoltes Jamboree i Cohinoor, l’Associació de veïns del Barri del Raval, el Centre de la Olivera, Camot i, com no, tots els veïns del barri, entre els quals destaquem la participació de la parella que porta el Forn del Raval. Gràcies una altra vegada per fer possible un dia com aquell.

Amb aquesta jornada l’assemblea de joves Cremats volia cobrir tres objectius, donar-se a conèixer al barri i començar una relació amb el barri; que segur que estarà plena d’experiències, afectes i tensions. També volíem conèixer el passat, el dia a dia, i la realitat social del barri, i per últim, pensàvem que era un bon moment per a rellançar aquelles festes de barri que fa tants anys que s’han perdut, i que, pel que sembla, molts enyorem.

No eren més de les 10:30 quan, carregats de megàfon i ganes de passar-ho bé, el Jamboree i el Coohinor començaven a realitzar jocs, tallers, danses, competicions, etc... dels més tradicionals del la nostra història. Cap a les 11h, més de 40 xiquetes i xiquets omplien de crits i rialles el parc de Sarriers, cosa que feia temps que no es veia. Fins a ben entrada l’hora de dinar, xiquetes, joves i pares compartiren el bon ambient que va caracteritzar aquell dia.

Aprofitant aquest bon temps, molts dels que van participar en l’organització d’aquesta diada, gaudírem d’un excel·lent dinar al C/Font de Sant Joan nº13, on està el nostre centre social. A la vegada anàvem preparant la taula rodona que va tindre lloc en aquest local amb el títol “¿Té el Barri del Raval el que es mereix?”. Era d’esperar que l’afluència no fora massiva, però així i tot si que tingué els seus fruits, i complírem amb l’objectiu d’aprofundir en la situació actual i passat del barri del raval. Gràcies als veïns que assistiren concloguérem que el barri ha canviat molt, que la vida al carrer i que ,afortunadament, la relació entre veïns respon a alguna cosa més que a interessos individuals; també podem afirmar que l’absència de recursos és una realitat i aprofitem per a denunciar la centralització d’aquests. Vam arribar a altres conclusions com que la població ha envellit i que calen accions envers aquest sector i, per últim i la més important per a nosaltres, que el barri necessita urgentment un centre social que aculla entitats com L’associació de veïns, el Jamboree, Cremats, o altres que no disposen d’espais propis on dur a terme tot tipus de tasques que es podrien desenvolupar, o es fan de forma precària per falta de recursos.

Ja més entrada la nit, cap a les 8:30, les taules, l’escenari, l’equip de so per al concert començaren a omplir la plaça P. Tudela. La col·laboració dels veïns en aquesta part de la jornada fou exemplar. El sopar fou tot un èxit, entre 80 i 90 persones ompliren els seus estomacs amb cacaus, tramussos, bocates, cervesa i, com no, misteleta.

La diversitat omplí la plaça, gent de totes les edats, del barri, de Xàtiva, de pobles del voltant, joves, matrimonis amb xiquets, els més vells amb cadires de casa...

Ja cap a les 11h passarem el vídeo que ací enllacem, sobre el qual no anem a dir res, perquè pensem que la gent que apareix no podria dir-ho ni millor, ni més sincerament que nosaltres, ja que són protagonistes de la vida al barri. El nostre profund agraïment a Toni Cucarella pels seus textos, extrets de “Quina agonia, la dels ametlers perduts”, que barreja realitat i ficció en histories que recorden una Xàtiva i un raval que ja s’ha perdut. A Alícia, per parlar sense botiges, a Nieves per la seua simpatia, a Juani i a Josep Ramón, per mostrar-nos el seu forn, a Gabi per contar-nos com tracta l’ajuntament al barri, a Carles per parlar-nos de la tasca juvenil que fa més de 20 anys que desenvolupa el Jamboree i que ara es veu mancada de local i, per últim, a Cristina i a Núria per compartir els seus records.

Ja per a finalitzar aquest recorregut de sensacions, acabàrem amb l’excel·lent actuació de Barbaritats, companys del grup Jamboree que col·laboraren desinteressadament interpretant els temes més clàssics que pot oferir una gran orquestra de festes. Seguí 1000 Batalles amb el seu “Tornarem”, essència de la nostra acció de recuperació de la memòria i la voluntat per millorar i transformar. I per últim gaudírem amb els acudits, i cançons de Pep Gimeno Botifarra, que omplí les nostres orelles amb la seua veu i els seus sons, d’una cultura enyorada, que ens recordà com érem fa molts anys, i que podem estar-ne ben orgullosos del que és la nostra tradició.

Després de netejar la plaça, sols ens queda agraïr la participació de totes les persones que van fer possible que el Raval es moguera i posem el nostre horitzó, de tot cor, en les festes de l’any que ve.

Gràcies a tots i fins prompte.

XERRAR, SOPAR I GAUDIR per compartir experiències uruguaies

amigues i amics de CaMot, l'assemblea de joves Cremats i la plataforma NO al macroabocador

vos convidem a xerrar, gaudir i sopar aquest divendres 6 a les 20.30 al local de camot.

Ens acompanyarà el Sapo, un militant d'organitzacions socials de l'Uruguai que està visitant l'Estat Espanyol. Ha participat al desenvolupament de cooperatives d'habitatge, ràdios comunitàries, sindicats obrers... Va estar un anys a Argentina treballant de classificar de residus o cartoner, i també ho ha estat durant molts anys a Montevideo (Uruguai) i això ha provocat que la millora de les condicions de vida dels classificadors i les seues famílies siga una de les seues lluites principals.

Però per damunt de tot, el Sapo és una persona molt interessant i digna de conèixer; ja que en un ambient econòmicament i sociocultural deprimit ha sabut buscar-se la vida i formar-se políticament per tal de reclamar els drets de tothom mitjançant moviments associatius de barri.

Compartirem amb ell la seua experiència i, per suposat, la de cadascú, per tal d'enriquir-nos mutuament.

Si voleu quedar-vos a sopar, seria convenient que avisàreu (al correu de camot o al telèfon del cartell). Altra opció, si no heu avisat, és portar quelcom per compartir amb els altres.

Vos esperem!