CENSURA TEATRAL A XÀTIVA A MANS DEL PP D'ALFONSO RUS

“Corrüptia: Una regió de l'est”, de Teatre de l’Enjolit, ha estat censurada a Xàtiva, bressol de l'autor, Josep Llúis Fito, i d'un dels comediants, Elies Barberà, pel Regidor de Educació i Teatre de Xàtiva, Ramon Vila. L'associació cultural Ulleye pretenia que fos Xàtiva el primer lloc on es representara l'obra al País Valencià. La data prevista, el 11 de desembre, i el lloc el Gran Teatre de Xàtiva. No obstant, l'Ajuntament de Xàtiva, a mans del Partit Popular, ha denegat la cessió de l'espai un cop assabentats del contingut de l'obra.
Finalment, l'obra es representarà a l'Olleria, al Cine-Teatre Goya els dies 11 i 12 de desembre, en funcions a les 23 hores i 12 hores, respectivament.

La Sinopsi de l’obra és:

Un jove polític, número dos del Partit Regional de l’Est i amb una esplèndida carrera política per endavant, es troba implicat en una trama de corrupció. Salta l’escàndol i la festa dels complots. Al voltant del protagonista es mouen altres personatges que participen en el circ mediàtic: polítics, empresaris, periodistes,… però ningú vol convertir-se en el boc expiatori. Quina és la presa que cal esquarterar públicament perquè el bon nom del partit no quedi tacat?
La farsa està servida.

Entrades a la venda a partir del dimecres 1 de desembre en Llibreria La Costera de Xàtiva y al Pub Ca Tarsi de L'Olleria.

Per la llibertat d’expressió al País Valencià!

Tots som Benimaclet

Fa més d'any i mig que decidirem vincular-nos a un dels barris del nostre poble, volíem relacionar-nos amb els veïns, compartir inquietuds, gaudir de les festes al carrer... A l'igual que molts col·lectius, somiem en mantenir estretes relacions amb els veïns dels nostres barris, fonamentals a l'hora de participar en la transformació quotidiana de l'entorn. Sembla que avui, més que mai, mereix el nostre reconeixement la tasca entre entitats i veïns del barri de Benimaclet (especialment amb el centre-social-bar "Terra"), que han hagut d'aguantar durant aquestos últims dies la "companyia" ingrata i les conseqüents agressions del feixisme vestit de partit polític. Alterant així la convivència d'un dels barris més plurals de València amb el nom “d'España 2000”.

No és el moment de citar ni els fets, ni les manipulacions dels diaris, ni molt menys les mentires dels feixistes als blogs. El que pretenem és mostrar el nostre recolzament, ja que som molts els que hem anat a viure des de Xàtiva a Benimaclet, encara hi som allí, o anirem, fins i tot, hi ha qui ha fet del barri la seua identitat. Als socarrats sembla que això de les agressions feixistes ens persegueix, de Xàtiva a Benimaclet, a l'igual que a molts dels que han acampat allí des d'altres indrets. Així i tot, encara que molts de nosaltres no podem estar allí ara, vivint al barri, sentim que tenim eixa doble identitat.

Des de Cremats, i de segur que a l'igual que molts més socarrats, agrair als veïns de Benimaclet que ens hagen mostrat que aquest somni pot fer-se realitat. Que és possible articular-se a nivell de barri per a fer front a les més "idiotes" i agressives adversitats. Que és possible canviar el rumb de les coses, i que no cal cap intervenció administrativa per a frenar l'avanç de l'indesitjable. Que hi pot haver voluntat i acció col·lectiva, que no és una fal·làcia, que existeix de veritat. Que ser d'un barri és més que comprar el pa o freqüentar un bar, és viure entre tots la possibilitat de lluitar pel que desitgem. Que cal condemnar el feixisme i no restar impassibles a les amenaces. Que no hi ha que deixar anar la ràbia, sinó que cal amplificar-la.

No té sentit despotricar de la impotència que tenim en la lluita antifeixista com hem fet sempre, sinó animar i mostrar-nos solidaris amb la vostra batalla, que també és la nostra. Ara i sempre, tots fórem, som i serem Benimaclet.

Amb força veïns
Amb força companys
Amb força amics


Cremats

Vaga Bancària, 7 desembre 2010

Diferents activistes i entitats dels països de la Unió Europea estan organitzant una vaga bancària per al proper dia 7 de desembre. Aquesta consistirà en anar eixe mateix dia al banc i treure tots els diners del teu conter bancari.

Aquesta iniciativa és el resultat de la poca eficàcia que han tingut les diferents, i repetides, manifestacions que s'han organitzat en els últims mesos a diversos països. És una nova forma de dir 'no' al sistema capitalista. Posant les coses difícils als que tenen el poder, podrem mostrar la força d'aquells que sofreixen les conseqüències de les seus errades. 

Eric Cantona, l'ex-jugador de futbol Francés ha sigut un dels que ha fomentat l'acció amb les seues declaracions, sembla que queden futbolistes amb consciencia, tot i que segur que no abunden.

El 7 de desembre, retira els TEUS diners del banc!

"Mercado de Esclavos"

Ací vos deixe'm una serie de vídeos que representen l'oferta i la demanda de treball en el seu estat més pur, precari i brutal. És una representació de eixe mercat en el que vivim que ens tracta a les persones com si fosse'm mercaderies... "El mercado de esclavos" és una iniciativa del la Koordinadora de Kolectius del Parke Alkosa. En aquesta ocasió la gran representació és en el C/ Larios de Màlaga, amb motiu del final de l'encontre de Barris i de Baladre que tingué lloc aquest passat més d'Octubre, espere'm que amb el temps segueixquen oferint-nos més teatre de carrer, un fort aplaudiment per al grup de teatre!!!!!!!!!

"El trabajo mata i destroza sueños" frase de la meua habitació.

Mas del Potro

Hui m’ha costat alçar-me del llit i mentre em feia l’ànim em rondaven moltes coses pel cap. Quan acabaré la carrera? Què faré quan l’acabe? Treballaré en alguna cosa relacionada amb el que he estudiat o simplement en qualsevol treball –segurament– precari i assalariat? La qüestió és que per a aclararir-me les idees he decidit anar a fer una excursió per la serra.



Total, que tot decidit he començat la marxa cap al barranc del Cint, al terme d’Alcoi. Havia sentit parlar d’un mas, en algun lloc dins d’aquell barranc, anomenat mas del Potro. Vaig començar pels carrers de l’eixample fins arribar al carrer de la Salle i, per ací cap amunt, fins empalmar amb la carretera al Preventori. En una corba comença un camí de terra amb un PR (“Pequeño Recorrido”) i un GR (“Gran Recorrido”) marcats; vaig començar a caminar i, poc a poc, aquell barranc anava fent-se més gran i estret. Mentre seguia la senda, vaig mirar cap al cel i vaig veure un voltor passant-me per damunt, devia estar a uns 80 o 100 metres per damunt de mi. El camí de terra i pedres es va convertir en una calçada. Seria un antic camí romà? La veritat és que no tinc ni idea, el que sí sé, és que estava molt ben construïda. Als 10 minuts d’estar dins d’aquell gegant de pedra, vaig trobar unes gallines voletejant a l’altra banda d’un estret barranc. En aquest moment va ser quan vaig pensar: “per ací déu estar el mas que buscava”. Continuava caminant quan vaig veure el mas i una cabreta. Em vaig parar per si veia a algú per allí prop, però es veu que en aquell moment no hi havia ningú. Vaig continuar i, de sobte, vaig trobar-me amb 3 burrets. Hi havia 2 que semblaven més joves i l’altre més major. Un dels joves va ser el que primer em veié i va vindre cap on estava. Al principi em causava molt de respecte però la vaig acariciar i semblava molt amigable. Dic “la vaig acariciar” perquè moments després em vaig adonar que era una femella i prou jove, ja que, moments després, vaig observar com s’amamantava dels pits de sa mare (la burreta blanca que semblava més jove).



Per cert, mentre escric açò està anant-se’n el sol i la temperatura ha canviat radicalment, així que començe el viatge de tornada, deixant arrere la Mariola.




Ricardo Vera. Alcoi, 11-XI-10

Aspecte Panoràmix - Punk al més pur estil valencià des de la Safor

"... si ho tens tu, i no es fàcil de trobar a Internet, o no està, perquè no ho muntes?"

Aquesta és la frase màgica que ha motivat aquesta entrada. Aspecte Panoràmix és un grup de punk de la Safor, de Tavernes de la Valldigna concretament, o això és el que hem digué el personatge de vallà que me'l passà. És a les meues mans des del institut, i la veritat és que a internet no hi he trobat ni una mísera fotografia, comentari, al·lusió ni rés de rés (si algú troba alguna cosa que ho diga). Però tot i que no dispose ni del títol de les cançons, ací vos deixe un enllaç amb 13 "TEMAZOS" per a gaudir del que jo consideraria el millor punk en valencià (imagine que de finals del noranta), millor que jutgeu vosaltres mateixa i de segur que algú fins i tot capaç de posar-li títol a les cançons, un abraç per totes i... "Santa maria mare de deu, violada per l'esperit sant..."


 Aspecte Panoràmix - feu click ací per a descarregar
i si no funciona prova ací: Aspecte panoràmix

Si teniu algun problema en la descarrega feu un comentari i intentarem arreglar-ho.

Adéu Mister Berlanga

Luis García Berlanga va nàixer el 12 de juny de 1921 a València, és un dels millors artistes dels que podem sentir-nos orgullosos els valencians. Avui hem hagut de dir-li adéu als seus 89 anys.

Marca un abans i un després en el món del cinema amb la seua obra, i és considerat un dels renovadors del cinema espanyol de postguerra. Innova amb un estil irònic i satíric, majorment marcat per un humor molt proper al caràcter del director. Entre les seves pel·lícules destaquen El verdugo, Bienvenido Mister Marshall o Calabuch.

Mereixedor d'un Premi Príncep d'Astúries de les Arts, aquest li va ser atorgat l'any 1986. També va ser premiat el 1993 amb un Goya al millor director amb la pel·lícula Todos a la cárcel. El seu reconeixement com a gran director de cinema també va ser reconegut a l'estranger, quan l'any 1961 Plácido va ser nomenada per a l'Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. En 1980 va rebre el Premi Nacional de Cinematografia i l'ordre italiana de Commendatore, i un any després la Medalla d'Or de les Belles Arts. A més, ha estat nomenat i premiat també a festivals internacionals com Cannes, Venècia, Montreal i Berlín. Cal destacar que al Festival de Karlovy Vary, fou escollit com un dels deu cineastes més rellevants del món.

Un detall molt curiós, a la vegada que original, de la seua obra és que va agafar la costum de que als diàlegs es fera referència al “imperio austrohúngaro”, encara que fora d'una forma forçada. Si algú de vosaltres té el plaer de veure alguna de les seues obres mestres cinematogràfiques, feixeu-se que en qualsevol moment algú dirà eixes dos paraules.

Ens abandona un gran director de cinema, però sempre quedarà el record i la seua obra entre nosaltres.

Adéu Mister Berlanga.

Manifestació per la llibertat del Sàhara

La manifestació convocada per la Coordinadora Estatal d'Associacions Solidàries amb el Sàhara al centre de Madrid ha estat un èxit d'assistència. Eren centenars de persones les que portaven banderes amb el lema “Sahara Libre”, arribades de tots els racons del país.

La major crítica de la diada l'ha rebut el nostre govern pel seu passiu comportament davant l'assetjament que està sofrint el poble saharià per part del Marroc.

Una vegada més, Cremats ofereix el seu recolzament a aquells que estan privats de llibertat.

Sàhara Lliure!

Eu Libre

Eu Libre és un projecte de música benéfica format per dos activistes de madrid implicats en diversos moviments socials, podeu trobar més informació a http://www.myspace.com/eulibre

Ací vos deixem un dels seus últims treballs "Fuertes", en homenatge a Carlos Palomino i tots els assasinats pel feixisme.



"Fuertes, porque el mejor homenaje és continuar la lucha".

Atac del Marroc al Sàhara

El campament saharià de Agdaym Izik, a uns 15 kilòmetres d'El Aaiún (Sàhara Occidental), ha estat pres violentament per les forces de seguretat del Marroc. Hi han, fins i tot, morts, tant del Marroc com del Sàhara.

L'assaltament ha començat a la matinada, sobre les 07.00 AM, amb el vol de diversos helicòpters. Al campament hi havia uns 20.000 refugiats, que havien d'abandonar-lo immediatament. Han aconseguit ser traslladats alguns grups de dones i xiquets, als que han transportat fins El Aaiún.

La Gendarmeria ha utilitzat canons d'aigua, porres, gas lacrimògen i bales de goma contra els que allí estaven acampats. Aquestos s'han revelat en contra de les forces d'ocupació i el resultat ha estat una greu batalla campal. Amb això, han entrat en joc els camions de l'exèrcit i han destruït les jaimes.

Una vegada més, el poble saharià veu com el Marroc li arrabassa la seua llibertat.

Per un Sàhara Lliure!

He trobat interessant la informació que ens han facilitat en un comentari a l'article, així que l'adjunte a la mateixa entrada:

"Ací vos deixe un video que narra molt breument la situació que ha portat al poble saharaui a la seua situació actual de lluita i reivindicació.

http://www.youtube.com/watch?v=8SaQEwdABpU&feature=related

Els ultims succesos al campament saharaui ja s'han cobrat entre moltes altres la vida de Eigarhi Nayem, de 14 anys abatut a tirs per els regim marroqui.

Podeu obtindre més informació a qualsevol web de contrainformació com ara http://lahaine.org/

Marroc culpable, Espanya responsable!!
Sahara Lliure!!!!"

MARÍA DOS PRAZERES

"El general Francisco Franco, dictador eterno de España, había asumido la responsabilidad de decidir el destino final de tres separatistas vascos que acababan de ser condenados a muerte. El conde exhaló un suspiro de alivio.
- Entonces los fusilarán sin remedio- dijo- , porque el Caudillo es un hombre justo.
María dos Prazeres fijó en él sus ardientes ojos de cobra real, y vio sus pupilas sin pasión detrás de las antiparras de oro, los dientes de rapiña, las manos híbridas de animal acostumbrado a la humedad y las tinieblas. Tal como era.
- Pues ruégale a Dios que no- dijo- , porque con un solo que fusilen yo te echaré veneno en la sopa.
El conde se asustó.
- ¿Y eso por qué?
- Porque yo también soy una puta justa."



"Doce Cuentos Peregrinos", Gabriel García Márquez.