Tots som Benimaclet

Fa més d'any i mig que decidirem vincular-nos a un dels barris del nostre poble, volíem relacionar-nos amb els veïns, compartir inquietuds, gaudir de les festes al carrer... A l'igual que molts col·lectius, somiem en mantenir estretes relacions amb els veïns dels nostres barris, fonamentals a l'hora de participar en la transformació quotidiana de l'entorn. Sembla que avui, més que mai, mereix el nostre reconeixement la tasca entre entitats i veïns del barri de Benimaclet (especialment amb el centre-social-bar "Terra"), que han hagut d'aguantar durant aquestos últims dies la "companyia" ingrata i les conseqüents agressions del feixisme vestit de partit polític. Alterant així la convivència d'un dels barris més plurals de València amb el nom “d'España 2000”.

No és el moment de citar ni els fets, ni les manipulacions dels diaris, ni molt menys les mentires dels feixistes als blogs. El que pretenem és mostrar el nostre recolzament, ja que som molts els que hem anat a viure des de Xàtiva a Benimaclet, encara hi som allí, o anirem, fins i tot, hi ha qui ha fet del barri la seua identitat. Als socarrats sembla que això de les agressions feixistes ens persegueix, de Xàtiva a Benimaclet, a l'igual que a molts dels que han acampat allí des d'altres indrets. Així i tot, encara que molts de nosaltres no podem estar allí ara, vivint al barri, sentim que tenim eixa doble identitat.

Des de Cremats, i de segur que a l'igual que molts més socarrats, agrair als veïns de Benimaclet que ens hagen mostrat que aquest somni pot fer-se realitat. Que és possible articular-se a nivell de barri per a fer front a les més "idiotes" i agressives adversitats. Que és possible canviar el rumb de les coses, i que no cal cap intervenció administrativa per a frenar l'avanç de l'indesitjable. Que hi pot haver voluntat i acció col·lectiva, que no és una fal·làcia, que existeix de veritat. Que ser d'un barri és més que comprar el pa o freqüentar un bar, és viure entre tots la possibilitat de lluitar pel que desitgem. Que cal condemnar el feixisme i no restar impassibles a les amenaces. Que no hi ha que deixar anar la ràbia, sinó que cal amplificar-la.

No té sentit despotricar de la impotència que tenim en la lluita antifeixista com hem fet sempre, sinó animar i mostrar-nos solidaris amb la vostra batalla, que també és la nostra. Ara i sempre, tots fórem, som i serem Benimaclet.

Amb força veïns
Amb força companys
Amb força amics


Cremats