Mas del Potro

Hui m’ha costat alçar-me del llit i mentre em feia l’ànim em rondaven moltes coses pel cap. Quan acabaré la carrera? Què faré quan l’acabe? Treballaré en alguna cosa relacionada amb el que he estudiat o simplement en qualsevol treball –segurament– precari i assalariat? La qüestió és que per a aclararir-me les idees he decidit anar a fer una excursió per la serra.



Total, que tot decidit he començat la marxa cap al barranc del Cint, al terme d’Alcoi. Havia sentit parlar d’un mas, en algun lloc dins d’aquell barranc, anomenat mas del Potro. Vaig començar pels carrers de l’eixample fins arribar al carrer de la Salle i, per ací cap amunt, fins empalmar amb la carretera al Preventori. En una corba comença un camí de terra amb un PR (“Pequeño Recorrido”) i un GR (“Gran Recorrido”) marcats; vaig començar a caminar i, poc a poc, aquell barranc anava fent-se més gran i estret. Mentre seguia la senda, vaig mirar cap al cel i vaig veure un voltor passant-me per damunt, devia estar a uns 80 o 100 metres per damunt de mi. El camí de terra i pedres es va convertir en una calçada. Seria un antic camí romà? La veritat és que no tinc ni idea, el que sí sé, és que estava molt ben construïda. Als 10 minuts d’estar dins d’aquell gegant de pedra, vaig trobar unes gallines voletejant a l’altra banda d’un estret barranc. En aquest moment va ser quan vaig pensar: “per ací déu estar el mas que buscava”. Continuava caminant quan vaig veure el mas i una cabreta. Em vaig parar per si veia a algú per allí prop, però es veu que en aquell moment no hi havia ningú. Vaig continuar i, de sobte, vaig trobar-me amb 3 burrets. Hi havia 2 que semblaven més joves i l’altre més major. Un dels joves va ser el que primer em veié i va vindre cap on estava. Al principi em causava molt de respecte però la vaig acariciar i semblava molt amigable. Dic “la vaig acariciar” perquè moments després em vaig adonar que era una femella i prou jove, ja que, moments després, vaig observar com s’amamantava dels pits de sa mare (la burreta blanca que semblava més jove).



Per cert, mentre escric açò està anant-se’n el sol i la temperatura ha canviat radicalment, així que començe el viatge de tornada, deixant arrere la Mariola.




Ricardo Vera. Alcoi, 11-XI-10