EL SILENCI
El silenci que em ressona al cor
en rebre dia a dia amenaces de passió
la por a alçar la veu
a dir-te com em sent.
Vestits i adreços que amaguen l’amargor,
el color del teu amor.
El meu cor batega sense ganes
trist i fart,
la feblesa em fa callar
i la força em fa plorar.
Passen els dies i passa la vida
el cos aguanta, mentre la vida es va apagant
quan el Sol s’amaga
quan la nit s’hi fa present
és quan recorde que algú em sent
i jo li dic:
“una paraula: dona
un objectiu: la igualtat
un privilegi: ser mare
un obstacle: masclisme
un adjectiu: capaç
una virtut: ser forta
una arma: l’orgull
un canvi: social
un lema: ser rebel
una paraula: dona”
Sent el meu cor lliure
el meu amor alliberat.
Tornen les ganes de viure
torne a poder dir sense por: que una dona sóc.
Júlia Ventura Alacot
gran poesia, d'una gran dona.
ResponEliminagran poesia!!per ella i per totes...feliç dia de la dona!! muahs
ResponEliminap.d. soc Anna desde el blog dels rutes del cohinoor!
hola,
ResponEliminam'estimo molt la ciutat de Xàtiva (la mare és d'allí) i només us volia felicitar pel blog i per la iniciativa dels Cremats.
Endavant i ànims!