Quart dia de bombardejos a Líbia

Avui és el quart dia en que hi ha bombardejos a Líbia. Cronologia:

• El passat dia 19 de març, va començar la 'Operación Amanecer de la Odisea' amb l'atac de 20 'cazas' francesos blindats a Bengasi. Els Estats Units llencen junt amb el Regne Unit 110 misils Tomahawk contra objectius militars. Altres llocs atacats són, Trípoli, Misrata y Sirte.

• Dia 20 de març, els bombardejos de la diada anterior frenen l'avanç de les forces de Gadafi a Bengasi. Continuen els atacs a Trípoli, Misrata y Sirte, on els Estats Units ataquen una base aèria, Bengasi segueix sent el punt més conflictiu. Ajdabiya és protagonista d'una lluita entre el govern i els rebels.

• Dia 21 de març, dos F-18 espanyols apareixen en combat patrullant la zona. A Trípoli, Misrata y Sirte la situació continua semblant. Les forces de Gadafi retrocedeixen fins a Ajdabiya, que junt a Misrata, són zones de forts conflictes interiors.

• Dia 22 de març, els bombardejos aliats continuen a Bengasi i Trípoli. Zintan, on pareix que Gadafi pren el control de la zona, es suma a Misrata, Ajdabiya i Bengasi amb els conflictes interns. L'atac de tancs de Gadafi a Misrata i els dispars a un cotxe han provocat la mort d'almenys quatre xiquets.

Amb això, tenim més o menys resumit com va el conflicte a Líbia.

Avui, quart dia d'atacs, Zapatero ha aconseguit un recolzament majoritari al Congrés en l'acció bèl·lica a Líbia. La votació ha estat: 340 diputats, amb 336 vots a favor, tres en contra i una abstenció. Això suposa que un 99% dels nostres representants polítics diuen 'sí a la guerra', i això és així, encara que ho amaguen rere un “Estem en Líbia per a defendre als ciutadans dels atacs de les pròpies forces líbies”, afirma el president del govern. “La resolució no pretén ni permet l'expulsió de Gadafi. El seu objectiu és advertir-li que deixe d'emprar les armes contra el seu poble i de que la comunitat internacional esta disposada a utilitzar la força”, diu Zapatero.

El lema 'No a la guerra' torna a escoltar-se a peu de carrer, després d'estar 8 anys (la guerra a l'Iraq començà el 2003) en la penombra, i allí és on millor estava. L'hem pogut escoltar en boca de quatre protestants que es trobaven a la votació per a autoritzar la intervenció d'Espanya en Líbia. Abans de que José Bono, president del Congrés, alçara la sessió, aquestos quatre protestants han intervingut des de la tribuna de convidats cridant 'No a la Guerra!'. Al haver intervingut una vegada acabada la votació, no seran jutjats de cap manera.

Què ha passat amb eixe 'No a la Guerra' general? Amb el pas dels anys se'ns ha oblidat? És més, se'ls ha oblidat als representants del govern? Caldria mirar enrere i la vergonya seria l'única sensació que sentiríem en aquestos moments. Pareix que l'escarment per ací no fa efecte.

Bé, i ací he d'acabar. Anirem informant a tot aquell que es negue a tancar els ulls davant tota aquesta 'merda' que vivim, intolerable al segle XXI.

Ací podeu llegir la “Intervención del Presidente del Gobierno para solicitar la ratificación del acuerdo de Consejo de Ministros, de 18 de marzo, de participación de fuerzas españolas en aplicación de las resoluciones del consejo de seguridad de Naciones Unidas”.