A finals del segle XIX, quan comença a tenir lloc la revolució industrial, els treballadors dels Estats Units exigeixen els drets fonamentals que s'han de mantenir en les hores de treball. La més important d'aquestes demandes era la reducció de la jornada laboral amb un màxim de temps de 8 hores de treball al dia. És en aquest moment quan es crea la màxima “huit hores per al treball, huit hores per a dormir i huit hores per a l'oci”.
La vaga del dia 1 de maig de 1886 inicia una sèrie de manifestacions i reivindicacions de drets que els treballadors demanen que siguen reconeguts legalment. A Chicago, on els obrers sofrien les pitjors condicions de treball, les mobilitzacions continuaren també els dies 2 i 3 de maig. En una d'aquestes manifestacions, la policia disparà sobre els participants, causant la mort de sis persones i desenes de ferits. Cal destacar el paper d'Adolf Fischer (anarco-sindicalista), periodista que treballava al Chicagoer Arbeiter-Zeitung, qui corre cap a la redacció on escriu un manifest, i imprimeix 25.000 octavilles, que deia:
“Treballadors: la guerra de classes ha començat. Ahir, front a la fàbrica McCormik, es va afusellar als obrers. La seua sang demana venjança!
Qui podrà dubtar ja que els xacals que ens governen estan àvids de sang treballadora?
Però els treballadors no són un ramat de carners. Al terror blanc responem amb el terror roig! És preferible la mort que la misèria.
Si s'afusella als treballadors, responem de tal manera que els amos ho recorden per molt de temps.
És la necessitat el que ens fa cridar: A les armes!
Ahir, les dones i els fills dels pobres ploraven als seus marits i als seus pares afusellats, en tant que als palaus dels rics s'omplien els gots de vi costós i es bevia a la salut dels bandits de l'ordre...
Assequeu les vostres llàgrimes, els que sofriu!
Teniu coratge, esclaus! Alceu-se!”
Al dia 4, es produeix el pitjor dels altercats, la Revolta d'Haymarket. Més de 20.000 persones es concentren a la plaça de Haymarket; l'explosió d'un artefacte entre els policies provoca la mort d'un d'aquestos i diversos ferits. La policia respon amb les armes disparant a la multitud (el número de morts i ferits és desconegut).
Els centenars d'obrers detinguts foren torturats i colpejats per part de les autoritats. D'aquestos, tres foren condemnats a la presó: Samuel Fielden, Oscar Neebe i Michael Schwab; i cinc foren condemnats a l'horca: Georg Engel, Adolf Fischer, Albert Parsons, August Vincent Theodore Spies i Louis Lingg (es suïcidà a la presó), executats l'11 de novembre de 1887.
A ells se'ls coneix com als Màrtirs de Chicago. En homenatge a aquestos fets, des del 1889, per acord del Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional celebrat a París, el dia 1 de maig és conegut com al Dia Internacional dels Treballadors. Curiosament, als Estats Units no es celebra aquesta diada.
La vaga del dia 1 de maig de 1886 inicia una sèrie de manifestacions i reivindicacions de drets que els treballadors demanen que siguen reconeguts legalment. A Chicago, on els obrers sofrien les pitjors condicions de treball, les mobilitzacions continuaren també els dies 2 i 3 de maig. En una d'aquestes manifestacions, la policia disparà sobre els participants, causant la mort de sis persones i desenes de ferits. Cal destacar el paper d'Adolf Fischer (anarco-sindicalista), periodista que treballava al Chicagoer Arbeiter-Zeitung, qui corre cap a la redacció on escriu un manifest, i imprimeix 25.000 octavilles, que deia:
“Treballadors: la guerra de classes ha començat. Ahir, front a la fàbrica McCormik, es va afusellar als obrers. La seua sang demana venjança!
Qui podrà dubtar ja que els xacals que ens governen estan àvids de sang treballadora?
Però els treballadors no són un ramat de carners. Al terror blanc responem amb el terror roig! És preferible la mort que la misèria.
Si s'afusella als treballadors, responem de tal manera que els amos ho recorden per molt de temps.
És la necessitat el que ens fa cridar: A les armes!
Ahir, les dones i els fills dels pobres ploraven als seus marits i als seus pares afusellats, en tant que als palaus dels rics s'omplien els gots de vi costós i es bevia a la salut dels bandits de l'ordre...
Assequeu les vostres llàgrimes, els que sofriu!
Teniu coratge, esclaus! Alceu-se!”
Al dia 4, es produeix el pitjor dels altercats, la Revolta d'Haymarket. Més de 20.000 persones es concentren a la plaça de Haymarket; l'explosió d'un artefacte entre els policies provoca la mort d'un d'aquestos i diversos ferits. La policia respon amb les armes disparant a la multitud (el número de morts i ferits és desconegut).
Els centenars d'obrers detinguts foren torturats i colpejats per part de les autoritats. D'aquestos, tres foren condemnats a la presó: Samuel Fielden, Oscar Neebe i Michael Schwab; i cinc foren condemnats a l'horca: Georg Engel, Adolf Fischer, Albert Parsons, August Vincent Theodore Spies i Louis Lingg (es suïcidà a la presó), executats l'11 de novembre de 1887.
A ells se'ls coneix com als Màrtirs de Chicago. En homenatge a aquestos fets, des del 1889, per acord del Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional celebrat a París, el dia 1 de maig és conegut com al Dia Internacional dels Treballadors. Curiosament, als Estats Units no es celebra aquesta diada.
de res home!
ResponEliminaper a això estem! per a ensenyar-nos coses els uns als altres i compartir coneixements!
ei, fa mil ke no et veig per cert. besets rebonico!