"Conta el Gnom Sense Cognom una història ben trista:
Això diuen que era una dona molt pobra, molt pobra i sacrificada. Un dia es disposava a fer una sopa de quasi no res per a la seua família i, en passar el drap per la cassola, va aparéixer dins un gnom.
- Demana'm un desig i te'l concediré- digué el gnom.
Però aquella dona no tenia ja cap desig. I com que era tan pobra, no contestà i va incorporar el gnom a la sopa."
Josep Vicent Marqués, Amors impossibles, ed. L'ham, pàg. 78. (Llibre de Rondalles)
La pobresa i les desigualtats arrabassen somnis...
Almenys eixe dia va tindre algo que tirar-se a la boca no? nosaltres que farem? esperar al gnom per a demanar-li un dessig o lluitar pel que estimem i volem aconseguir?
ResponEliminano existeix cap gnom així. cadascú s'ha de treballar les seues coses
ResponElimina