El silenci que em ressona al cor
en rebre dia a dia amenaces de passió
la por a alçar la veu
a dir-te com em sent.
Vestits i adreços que amaguen l’amargor,
el color del teu amor.
El meu cor batega sense ganes
trist i fart,
la feblesa em fa callar
i la força em fa plorar.
Passen els dies i passa la vida
el cos aguanta, mentre la vida es va apagant
quan el Sol s’amaga
quan la nit s’hi fa present
és quan recorde que algú em sent
i jo li dic:
“una paraula: dona
un objectiu: la igualtat
un privilegi: ser mare
un obstacle: masclisme
un adjectiu: capaç
una virtut: ser forta
una arma: l’orgull
un canvi: social
un lema: ser rebel
una paraula: dona”
Sent el meu cor lliure
el meu amor alliberat.
Tornen les ganes de viure
torne a poder dir sense por: que una dona sóc.
Júlia Ventura Alacot
Espectacular Impresionant, no tinc paraules per a descriure aquets poema.
ResponEliminaMolt wapo eva per publicaro, per cert la mare de Julia fa una exposisio que ja a comemçat es del dia 4 de març fins el 24 de març a la galeria d'art la tira ala carrec Bibes el Horari d'exposicio es de 09:30 a 13:30 i de 17:00 a 21:00